Nomina Inserere Voluerint, Non Prohibeatur. Nominal Inscriptions Inside the Altar in the North-East of the Iberic Peninsula (9th-13th Centuries)

Authors

DOI:

https://doi.org/10.54103/fenestella/18640

Keywords:

Medieval epigraphy, Consecration, Nominal inscription, Altar, Lipsanoteca

Abstract

Some manuscripts of the 11th and 12th centuries preserved in Catalonia present a specific rite when a bishop had to consecrate a church. In the altar he placed relics, three fragments of hosts, three grains of incense and small parchments on which was written the information about the consecration, the ten commandments and the beginning of the four gospels. The Catalan consecration ritual corresponded to a specific liturgical codification, the Catalan-Narbonne ordo, which is generally accepted to have been strictly followed. However, archaeological excavations carried out in pre-Romanesque and Romanesque churches in Catalonia since the 19th century have often brought to light a practice that was not codified in these texts: the modest containers of wood, stone or alabaster that contained the consecration relics had been engraved with names. This paper is dedicated to these nominal inscriptions from the consecration ritual, found inside the altars.

References

Primary Sources

Baiges I. J., Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenger II a Ramon Berenguer IV, IV, Barcelona 2010.

Baraut Obiols C., Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), «Urgellia» 1 (1978): 11-182.

Baraut Obiols C., Set actes més de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), «Urgellia» 2 (1979): 481-488.

Baraut Obiols C., Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX-XII), La Seu d’Urgell 1986.

Barriga Planas J.-R., El Sacramentari, Ritual i Pontifical de Roda (Cod. 16 de l’arxiu de la Catedral de Lleida, c. 1000), Barcelone 1975.

Brouwer C. (ed.), Beati Rabani Mauri Fuldensis abbatis et Moguntini archiepiscopi operum omnium ultima pars, PL 112, col. 1677a, Carmen III.

Martène E., De antiquis ecclesiae ritibus libri, tome 2, Anvers 1736 (2e édition).

Martí Sanjaume J., Dietari de Puigcerdà amb sa vegueria de Cerdanya i sotsvegueria de Vall de Ribes, I (apendix: a 815-1300), Lleida 1928.

Ordeig i Mata R. et al. (eds), Catalunya Carolíngia. IV. Els comtats d’Osona i Manresa, Barcelona 1999.

Ordeig i Mata R. (ed.), Les dotalies de les esglésies de Catalunya (segles IX-XII), 4 vols, Vic 1993-2004.

Sobrequés S. et al. (eds), Catalunya Carolíngia. V. Comtats de Girona, Empúries, Peralada i Besalú, Barcelona 2006.

Société des Bollandistes, Acta Sanctorum Julii tomus III, die 14, PL 140, col. 0039a-0039b.

Secondary Literature

Alavedra i Invers S., Les ares d’altar de Sant Pere de Terassa-Ègara, Terrassa 1979.

Alavedra i Invers S., L’ara d’altar paleocristiana de Santa Maria Antiga-Santiga, in F. Vinyals i Rovira (ed.), Notes de la Història de Santiga: petit poble del Vallès, Barcelona 1984: 45-80.

Araus Ballesteros L., «De corpora sanctorum»: A propósito de unas lipsanotecas castellanas, «Boletín de la Institución Fernán González» 247 (2013): 455-496.

Bastardes i Parera R., Les lipsanoteques d’alabastre, Barcelona 1989.

Blanchard M., Lipsanoteca de Sant Andreu de Bestracà, «12 mesos, 12 obres. Museu d’Art de Girona» 445 (January 2022): 1-4.

Bourin M., L’écriture du nom propre et l’apparition d’une anthropologie à plusieurs éléments en Europe occidentale (XIe-XIIe siècle), in A.-M. Christin (ed.), L’écriture du nom propre, Paris 1998 : 193-213.

Brubaker L., Lipsanotheca, in J.R. Strayer (ed.), Dictionary of the Middle Ages, VII, New York 1986: 587.

Brutails J.-A., L’art religiós en el Rosselló (J. Massu Torrents trad.), Barcelona 1901.

Calderer i Serra J. et al., Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d’Art Romànic i Gòtic, Solsona 1990.

Calzada i Oliveres J. et al., Museu d’Art de Girona. Catàleg, Barcelona 1984.

Canturri P., L'església de Sant Cerni de Nagol i les seves pintures pre-romàniques, «Quaderns d’estudis andorrans» 4 (1979): 5-17.

Cappelli A., Dizionario di abbreviature latine ed italiane, Milano 1912.

Carrero Santamaría E., Lipsanotecas y altares en el Oviedo medieval. Elementos de culto litúrgico procedentes de la Catedral y su entorno, in E. Benito Ruano (ed.), Sulcum sevit. Estudios en homenaje a Eloy Benito Ruano, II, Oviedo 2004: 577-589.

Cingolani S.M., La formación nacional de Catalunya i el fet identitari dels catalans (785-1410), Barcelona 2015.

Codou Y., La consécration du lieu de culte et ses traductions graphiques : inscriptions et marques lapidaires dans la provence des XIe-XIIe siècles, in D. Méhu (ed.), Mises en scène et mémoires de la consécration de l’église dans l’Occident médiéval, Turnhout 2008 : 253-282. DOI: https://doi.org/10.1484/M.CEM-EB.3.277

Demaux G., Roumailhac J., La dalle-reliquaire évidée en forme de croix monogrammatique, insigne monument paléochrétien de l’abbaye Saint-Germain d’Auxerre, « Bulletin de la Société des Fouilles archéologiques et des Monuments historiques de l’Yonne » 4 (1987): 9-15.

Dictionnaire des églises de France, II, Paris 1966.

Dourthe P., Typologie de l’autel, emplacement et fonction des reliques dans la péninsule Ibérique et le Sud de la Gaule du Ve au XIe siècle, « Bulletin Monumental » 153/1 (1995) : 7-22. DOI: https://doi.org/10.3406/bulmo.1995.3529

Durliat M., La sculpture romane en Roussillon, IV, Perpignan 1954.

Favreau R., Fonctions des inscriptions au Moyen Âge, « Cahiers de civilisation médiévale » 32/127 (1989) : 203-232. DOI: https://doi.org/10.3406/ccmed.1989.2440

Favreau R., Les commanditaires dans les inscriptions du haut Moyen Âge occidental, in A. Augenti (ed.), Committenti e produzione artistico-letteraria nell'alto medioevo occidental, Spoleto 1992: 681-722.

Favreau R., Commanditaires, auteur, artiste dans les inscriptions médiévales, in M. Zimmermann (ed.), Auctor et auctoritas : invention et conformisme dans l’écriture médiévale, Paris 2001 : 37-59.

Gagné A., 3 kalendas junii dedicacio sancti Petri : les inscriptions de dédicace d’église en France du IXe au XIIe siècle : analyse des formes brèves, PhD Diss., Université Laval-Université de Poitiers 2020.

Godoy Torrijos L., Lipsanoteca de Santa Coloma de Cabanelles, «12 mesos, 12 obres. Museu d’Art de Girona» 402 (June 2018): 1-2.

Gros i Pujol M., La liturgie narbonnaise témoin d’un changement rapide des rites liturgiques, in Liturgie de l’Église particulière et liturgie de l’Église universelle. Conférences Saint-Serge, XXIIe Semaine d’études liturgiques, Paris, 30 juin-3 juillet 1975, Rome 1976 : 127-154.

Gros i Pujol M., Cinquanta anys d’investigació historicolitúrgica a Vic, «Revista Ausa» 20/148-149 (2002): 369-370.

Gros i Pujol M., El pontifical de Vic (Vic, Arx. Cap., ms. 104 [CV]), «Miscellània Litúrgica Catalana» 12 (2004): 101-238.

Gros i Pujol M., Symbolismes bibliques des autels romans en Narbonnaise, in F. Guardans i Cambó, D. Boyer (eds), Autour de l’autel roman catalan, Paris 2008 : 65-74.

Gudiol i Cunill J., Colocació de les santes relíquies en els altars, «La veu del Montserrat» 7/11 (1901).

Gudiol i Cunill J., Nocions de arqueologia sagrada Catalana, Vic 1902.

Gudiol i Cunill J., Una arqueta de reliquies, «Gazeta Montanyesa» 78 (1906).

Gudiol i Cunill J., Consagració de l’església de sant Julià de Vilatorta, «Butlletí del Centre Excursionista de Vich» 2 (1915-1917): 4-6.

Guerreau-Jalabert A., Caritas y don en la sociedad medieval occidental, «Hispania» 60/204 (2000): 27-62. DOI: https://doi.org/10.3989/hispania.2000.v60.i204.561

Henriet P., « Audi Israel ». Le parchemin de consécration et la parole de Dieu dans l’autel (Catalogne et Languedoc, XIe-XIIIe siècle), in M. Fournié, D. Le Blévec (eds), La parole sacrée. Formes, fonctions, sens (XIe-XVe siècle), Toulouse 2013 : 67-106. DOI: https://doi.org/10.3406/cafan.2012.2137

Iglesias Costa M., Arquitectura románica. Arte religioso del alto Aragón orièntal, Prames 2003-2004 [1985-1988].

Junyent i Subirà E., La consagración de San Juliàn de Vilatorta en 1050, «Analecta Sacra Tarraconensia» 19 (1946): 279-292.

Mariaux P.-A., Quelques hypothèses à propos de l’artiste roman, « Médiévales » 44 (2003) : 199-214. DOI: https://doi.org/10.4000/medievales.741

Marquès y Casanovas J., Guía del Museo Diocesano de Gerona, Girona 1955.

Méhu D., L’onction, le voile et la vision : anthropologie du rituel de dédicace de l’église à l’époque romane, « Codex Aquilarensis. Revista de Arte Medieval » 32 (2016): 83-110.

Millenum: història i art de l’esglèsia catalana, Barcelona 1989.

Mineo E., Las inscripciones con «me fecit»: ¿Artistas o comitentes?, «Románico: revista de arte de amigos del románico» 20 (2015): 106-112.

Mineo E., L’artiste, l’écrit et le monument. Signatures épigraphiques en France au Moyen Âge central, PhD Diss., Université de Poitiers 2016.

Monsalvatje y Fossas F., Noticias históricas, 25, Olot 1917.

Montaner A., Los relicarios de altar en la alta edad media hispánica: devoción y liturgia, in F. J. Alfaro Pérez, C. Naya Franco (eds), Supra Devotionem. Reliquias, cultos y comportamientos colectivos a lo largo de la Historia, Zaragoza 2019: 61-77.

Museu d’Art. Catàleg, Girona 1981.

Narasawa Y., Les autels chrétiens du sud de la Gaule (Ve-XIIe siècles), Turnhout 2015.

Panizo Delgado Á., Noticia de tres lipsanotecas de la iglesia de Santa Marta de Tera, «Brigecio. Estudios de Benavente y sus tierras» 14 (2004): 265-276.

Pladevall A., Notícia de la dedicació de Sant Joan de la Muntanya, a Pontons, «Santes Creus» 4/32 (1970): 143-155.

Ponsich P., La table de l’autel majeur de Saint-Michel de Cuxa consacrée en 974. Les avatars d’une table d’autel, « Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa » 6 (1975): 41-65.

Ponsich P., Les plus anciennes sculptures médiévales du Roussillons (Ve-XIe siècle), «Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa » 11 (1980): 293-331.

Ponsich P. (a), La lipsanothèque d’Arles-en-Vallespir, « Bulletin de la Société des Fouilles Archéologiques de l’Yonne » 4 (1987): 1-4.

Ponsich P. (b), Quelques lipsanothèque du Roussillon et de Catalogne, « Bulletin de la Société des Fouilles Archéologiques de l’Yonne » 4 (1987): 5-8.

Ripoll G., Chavarria Arnau A., El Altar en Hispania, siglos IV-X, «Hortus Artium Medievalium» 11 (2005): 29-48. DOI: https://doi.org/10.1484/J.HAM.2.305330

Röckelein H., Des « saints cachés » : les reliques dans les sépultures d’autel. Quelques problèmes de recherche (S. Rossignol trad.), in J.-F. Cottier et al. (eds), Ad libros! Mélanges d’études médiévales offerts à Denise Angers et Joseph-Claude Poulin, Montréal 2010 : 21-34. DOI: https://doi.org/10.4000/books.pum.7459

Rubio Sadia J. P., La penetración de la tradición litúrgica catalano-narbonense en el obispado de Palencia en el siglo XI, «Miscel·lània Litúrgica Catalana» 18 (2010): 243-278.

Rubio Sadia J. P., Vestigios de la liturgia catalano-narbonesa en fuentes hispanas, «Miscellània Litúrgica Catalana» 22 (2014): 95-114.

Rubio Sadia J. P., Las vías de unificación cultural del Occidente Europeo en los siglos VIII y IX: codificación y expansión de la liturgia francorromana, in C. G. de Castro Valdés (ed.), El Reino de Asturias y Europa. Siglos VIII y IX, Oviedo 2022: 205-218.

Santiago Fernández J. de, Inscripciones en lipsanotecas y tapas de altar catalanas de los siglos X-XII. Su origen y función, «Signo. Revista de Historia de la Cultura Escrita» 10 (2002): 35-62.

Santiago Fernández J. de, La Epigrafía latina medieval en los condados catalanes (815-circ. 1150), Madrid 2003.

Sureda i Jubany M., Las reliquias del altar. Colección de lipsanotecas del museu episcopal de Vic, in P. George et al. (eds), De reliquiis : à propos de reliques et de reliquaires de saints, Liège 2010: 47-62.

Sureda i Jubany M. (ed.), Oliba episcopus. Mil·lenari d’Oliba, bisbe de Vic, Vic 2018.

Treffort C., Inscrire son nom dans l’espace liturgique à l’époque romane, « Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa » 34 (2003): 147-160.

Treffort C., Les « graffitis » sur tables d’autel aux époques pré-romane et romane. Note à propos des inscriptions de l’autel de Gellone, in Amis de Saint-Guilhem-le-Désert (eds), Saint-Guilhem-le-Désert. Actes de la IVe table ronde de Saint-Guilhem-le-Désert (août 2002), Aniane 2004 : 137-146.

Treffort C., Mémoires carolingiennes: L’épitaphe entre célébration mémorielle, genre littéraire et manifeste politique (milieu VIIIe-début XIe siècle), Rennes 2007.

Treffort C., Une écriture cachée aux yeux des hommes. Quelques réflexions autour des « endotaphes » médiévales, in S. Balcon-Berry et al. (eds), La mémoire des pierres. Mélanges d’archéologie, d’art et d’histoire en l’honneur de Christian Sapin, Turnhout 2016 : 39-46.

Trullén J. M. (ed.), Museu Episcopal de Vic. Guia de les colleccions, Vic 2003.

Vayreda i Olivas P., El Priorat de Lladó i les seves filials, Girona 1989 [1931].

Vigué J., Pladevall A. (eds), Catalunya Romànica, 27 vols, Barcelona 1984-1999.

Vigué J., Bastardes A., Monuments de la Catalunya romànica. I. El Bergadà, Barcelona 1978.

Zimmermann M., Les enjeux de la consécration d’autel en Catalogne à l’époque romane (XIe-XIIe siècles), in F. Guardans i Cambó, D. Boyer (eds), Autour de l’autel roman catalan, Paris 2008 : 11-34.

Online resources

Brepols Publishers, Database of Latin Dictionaries, Turnhout 2022: http://clt.brepolis.net.sire.ub.edu/dld/pages/QuickSearch.aspx

Institut d’Estudis Catalan, Catalunya Carolíngia, Barcelona 2022: https://catcar.iec.cat/

Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Corpus Documentale Latinum Cataloniae, Barcelona 2022: https://gmlc.imf.csic.es/glossarium/codolcat/

Lipsanoteca of Sant Andreu in Bestracà

Downloads

Published

2022-12-30

Issue

Section

Articles
Received 2022-09-02
Accepted 2022-11-21
Published 2022-12-30