all for Papers "Tintas. Quaderni di letterature iberiche e iberoamericane" n. 15

2026-02-20

Posthumanisme i crisi climàtica en les literatures contemporànies ibero-afro-americanes

Tintas. Quaderni di Letterature Iberiche e Iberoamericane, núm. 15 (2026)

Eds. Graziele Frederico (Universidade de Brasília, graziele.frederico@unb.br) i Ada Milani (Università degli Studi di Firenze, ada.milani@unifi.it)

En les últimes dècades, la crisi ecològica global i el replantejament del concepte d’humà han entrat amb força en el debat cultural i literari contemporani, afirmant-se com dos eixos fonamentals d’un panorama intel·lectual en ràpida transformació. En el seu famós assaig del 1991, Donna Haraway afirmava: «Al final del segle XX, en aquest nostre temps mític, som totes quimeres, híbrids teoritzats i fabricats de màquina i organisme: en breu, som cíborgs» (Cyborgs and Women: The Reinvention of Nature). El gir posthumà suggerit per Haraway pressuposa una forma d’existència que ultrapassa els límits de l’humà, posant alhora en qüestió el primat de l’ésser humà com a espècie superior en l’ordre natural i obligant a reconsiderar radicalment les relacions entre els humans i els altres habitants del planeta. Com bé sintetitza Rosi Braidotti, la condició posthumana és «una oportunitat per incentivar la recerca d’esquemes de pensament, de saber i d’autorepresentació alternatius als dominants. La condició posthumana ens insta urgentment a repensar, de manera crítica i creativa, qui i què estem esdevenint en aquest procés de metamorfosi» (The Posthuman, trad. cat. Coneixement posthumà). En aquest context, la literatura es configura doncs com un espai privilegiat per explorar les conseqüències epistemològiques, ètiques i imaginatives de la crisi climàtica i de les perspectives posthumanistes, tot posant en discussió els límits entre humà i no-humà, natura i cultura, vida biològica i tecnologia.

La secció monogràfica del número 15 de Tintas. Quaderns de Literatures Ibèriques i Iberoamericanes (2026) pretén investigar les múltiples maneres en què les literatures contemporànies ibero-afro-americanes representen i reelaboren aquestes transformacions, contribuint a la construcció de nous imaginaris ecològics i ontològics. Per tant, es convida a tots/es els/les estudiosos/es interessats/des a proposar articles que abordin, a títol exemplificatiu però no exhaustiu, els següents temes:

  • Posthumanisme, Antropocè i Capitalocè
  • cli-fi (ficció climàtica), ecodistopies i narracions especulatives
  • agència del no-humà i formes de vida més-que-humanes
  • temporalitat de la crisi, extinció i futur
  • ètica ecològica i responsabilitat narrativa
  • interconnexions entre literatura, filosofia ambiental i ciències

S’acceptaran contribucions sobre obres literàries des del segle XX fins a l’actualitat, amb especial atenció a la producció contemporània, en una perspectiva comparada i interdisciplinària.

 

Bibliografia suggerida

Albrecht, Glenn (2019), Earth Emotions: New Words for a New World, Cornell University Press, New York. 

Andrade, Pilar (2024), “Nuevas tendencias en la literatura del colapso medioambiental”, Theory Now. Journal of Literature, Critique, and Thought, 7, 2, pp. 56-81.

Balarezo Andrade, Diana Valeria (2022), “Ecocrítica: orígenes y fundamentos”, Kipus: Revista Andina de Letras y Estudios Culturales 52, pp. 111-124.

Cabayol i Virallonga, Josep (2023), En guerra per la vida: crisi climàtica i transformació social, Montaber/Marge Books, Sabadell/Barcelona.

Flys, Carmen et al. (2010), “Ecocríticas: el lugar y la naturaleza como categorías de análisis literario”, Ecocríticas. Literatura y medio ambiente, Iberoamericana/Vervuert, Madrid, pp. 15-25.

Glotfelty, Cheryll (2010), “Los estudios literarios en la era de la crisis medioambiental”, Ecocríticas. Literatura y medio ambiente, Iberoamericana/Vervuert, Madrid, pp. 49-65.

Haraway, Donna J. (2016), Staying with the Trouble: Making Kin in the Chthulucene, Duke University Press, Durham.

Kopenawa, Davi - Albert, Bruce (2010), La Chute du Ciel. Paroles d’un Chaman Yanomami, Plon, Paris.

Krenak, Ailton (2020a), A vida não é útil, São Paulo, Companhia das Letras.

Krenak, Ailton (2020b), Ideias para adiar o fim do mundo, Companhia das Letras, São Paulo.

Krenak, Ailton (2023), Futuro ancestral, São Paulo, Companhia das Letras.

Latour, Bruno (2015), Face à Gaïa : Huit conférences sur le nouveau régime climatique, La Découverte, Paris.

Latour, Bruno (2017), Où atterrir ? Comment s’orienter en politique, La Découverte, Paris.

Maciel, Maria Esther (2021), Pequena enciclopédia de seres comuns, Todavia, São Paulo.

Maciel, Maria Esther (2023), Animalidades: zoopoética e os limites do humano, Instante, São Paulo.

Marrero Henríquez, José Manuel (2021), “Filología verde y poética de la respiración para un mundo contaminado”, Actio Nova: Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, 5, pp. 417-435.

Mayordomo, Ascensión - Sánchez, Rebeca (2023), Posthumanismo y ecología en la narrativa española actual, Ediciones Universidad de Salamanca, Salamanca.

Núñez Mosteo, Francesc - Vayreda i Duran, Agnès (eds.) (2022), Humanisme i posthumanisme: eines per a unes ciències humanes en moviment, UOC, Barcelona.

Romero López, Dolors (eds.) (2022), Ecocrítica y literatura española contemporánea, Akal, Madrid.

Tafalla, Marta (2019), Ecoanimal: una estética plurisensorial, ecologista y animalista, Plaza y Valdés, Madrid.

Tafalla, Marta - García, Jorge (2024), Estéticas postantropocéntricas: arte, literatura y crisis climática, Universitat de Barcelona, Barcelona.

Tsing, Anna Lowenhaupt et al. (2019), Mushroom at the End of the World: On the Possibility of Life in Capitalist Ruins, Princeton University Press, Princeton.

 

Els articles s’han d’ajustar a les normes de la Revista (https://riviste.unimi.it/index.php/tintas/about/submissions) i no han de superar els 45.000 caràcters. La data límit per a l’enviament dels textos complets, que s’hauran de penjar a la plataforma OJS a l’enllaç https://riviste.unimi.it/index.php/tintas/about/submissions, és el 15.06.2026.